Candela Reyes, la intimitat de la pintura

L'exposició es podrà veure a la sala polivalent del Mercat de l'Abaceria, al Passeig de Sant Joan
L'exposició es podrà veure a la sala polivalent del Mercat de l'Abaceria, al Passeig de Sant Joan | À. G. P.

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

L’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan i l’Associació de Comerciants Mercat Abaceria Central han organitzat un cicle d’exposicions de pintura que es portaran a terme a la Sala Polivalent del mateix mercat. Hi participen els tres primers classificats de les ultimes edicions dels concursos de pintura del Passeig de Sant Joan. La primera exposició és de Candela Reyes, segon premi de l’edició actual.

Candela Reyes (Badajoz, 2.000) resideix a Barcelona des del 2006. S’ha format a la Facultat de Belles Arts en l’especialitat de pintura. Ha compaginat la tasca artística amb el teatre de tipus social com a membre de la companyia ImpactaT. Va estar becada per la Real Academia de Historia y Arte de San Quirce per fer un curs de pintura de paisatge a Segovia. La seva primera exposició va ser el 2019 amb el col·lectiu Debours. Ha il·ustrat el llibre El grito de las arañas, 2021. 

L’exposició Candela Reyes. Pintura, consta d’una desena d’obres de diferents formats, on destaca l’oli Te busco que va obtenir el segon premi. Es veu una dona pujant les escales així com la seva ombra a la paret. Les altres peces també representen l’interior de casa seva. De fet, l’artista és l’únic personatge que hi apareix. L’altre temàtica que sovinteja en les seves composicions d’estil figuratiu són els retrats femenins. 

A Reyes li interessa reflectir principalment determinats aspectes de l’ésser humà, com són la solitud, la reflexió i el silenci, que serveixen per crear un clima d’intimitat absoluta. En les escenes dels interiors s’observen diverses situacions que es solen produir en una casa, com són la d’estendre la roba en el patí interior -Patio de luces-; entrant al saló des del passadís -Cuatro puertas-; dormint a l’habitació -La siesta-... A la majoria la protagonista no apareix de cos sencer, sinó que només se’n veu una part, cas dels peus, les mans o el cap. 

En canvi quan s’endinsa en el terreny del retrat, principalment el femení -el masculí no hi és present en l’exposició-, sol representar-lo en actitud expectant, mirant el que passa al seu entorn més proper. Un entorn que coneix molt bé i on passa moltes estones, tal com es pot comprovar a Reflejo I i II, on sobresurt el primer pla que és precisament on està situada la dona, respecte al fons neutre . Una de les obres més recents és Nocturna, on apareix ella mateixa asseguda al llit, llegint o dibuixant. El color blau de les parets li dóna un caràcter especial a l’escena. Cap la possibilitat que l’ús d’aquest color signifiqui un canvi en el seu esdevenir creatiu, ja que les tonalitats emprades solen ser més suaus i càlides gens estridents.

En conjunt, aquesta exposició representa un descobriment d’una artista jove recentment incorporada al circuit expositiu. Demostra posseir grans qualitats pel dibuix i pel tractament del color. Les seves teles transmeten calma i assossec, on el concepte de silenci és ben evident, i per això cal observar-les detingudament, ja que s’intueix una certa dosi de misteri, com si amagués algun secret.