L'Europa, un club de futbol posat al dia

Afició i jugadors de l'Europa han celebrat la victòria contra el Sant Andreu
Afició i jugadors de l'Europa han celebrat la victòria contra el Sant Andreu | B.M.L.

El partit de diumenge passat entre l'Europa i el Sant Andreu ens ha deixat impreses moltes emocions i algunes lliçons de les que n’hem de prendre nota. La menys important de totes, el resultat, que tot sigui dit va ser excel·lent.

Gràcia no és un barri, és molt més i ho sabem tots. Això és pot veure des de molts angles diferents. Mirant enrere i si resseguim la història, segur, però també mentre piquem pedra en aquest difícil present que ens ha tocat de viure. Tenir un equip de futbol gracienc ens ho demostra. Com tenir una colla castellera, també. Estem molt habituats a parlar del fet gracienc des del nostre urbanisme tan particular, dels carrers i de les places, de Sant Medir i la Festa Major, de les moltes associacions que s'hi aixopluguen i dels llibres que se n'han escrit. Bé que ho sé. Però també hem de saber que si no es treballa el dia a dia amb compromís pot passar que tot s’acabi escolant pel forat negre de la història i de l'uniformisme cultural, lingüístic i esportiu a que ens aboca la globalització desbocada i els seus efectes derivats com ara està sent la xacra de la gentrificació que afecta tant i tant la nostra joventut gracienca.

Avui l'Europa és un bon exemple d’haver posat al dia els seus 115 anys d’història (1907-2022). Ja fa uns quants anys que el club de futbol gracienc va sortir del seu espai confortable de partit de futbol cada diumenge i poca cosa més i es va començar a mirar la vila que li dona sentit amb un interès renovat. El 2010, en puc donar fe, va voler donar suport a la iniciativa democràtica de Gràcia Decideix en el marc de les consultes per la independència que s’anaven convocant a tot Catalunya i així va obrir una finestra al país. Com a club -no podia ser d’una altra manera- no va prendre partit ni pel SÍ ni pel NO però si que va prendre partit per la participació democràtica. El president Guillem de Bode ho va veure clar i, per si de cas, li vam donar l'empenteta que calia. Les portes de l’Europa, no solament les taquilles, s’obrien a tothom.

Aquella decisió va ser cabdal. Des d'aquell moment tot va canviar i el club va passar a formar part activa del teixit social de Gràcia i, per aquest motiu, avui una fornada de joves graciencs s'hi han apuntat amb entusiasme. Els Eskapulats són un exemple d'una grada d’animació compromesa amb uns valors socials encaminats a la igualtat i el respecte a tothom. Antifeixistes i feministes convençuts que marquen el camí del que hauria de ser el futbol que tan ens agrada. Per a ells l’equip masculí i el femení són iguals i es mereixen el mateix suport.

Avui, un cop hem arribat fins aquí, tenim l’obligació de fer tot el possible per tal que aquesta comunió del club amb Gràcia i amb una afició jove que segueix creixent, continuï sent una realitat perquè ens calen moltes experiències com aquesta. Com la dels Eskapulats, que demostren que es pot animar l’Europa i tenir un missatge inclusiu al mateix temps que són un bastió de la defensa de la identitat gracienca que sempre ha estat oberta i integradora.

Joan Lafarga i Oriol