Pere Sànchez Viu

Pere Sànchez, el dilluns 21 de novembre passat a la plaça de la Vila
Pere Sànchez, el dilluns 21 de novembre passat a la plaça de la Vila | Cedida

Hi ha persones que quan van acumulant anys els hi costa -per molts motius- fer nous amics i sortir al carrer per defensar la dignitat, la justícia i la llibertat. El Pere no era d’aquests. Havia acumulat molts anys i molta motxilla, però quan va caldre no s’ho va pensar ni un minut a baixar a la plaça de la Vila i apuntar-se amb determinació a qualsevol acció que es proposés. Van ser cinc anys llargs i durs per ell i la seva esposa Núria Picanyol que sempre que podia l’acompanyava. A la plaça es va trobar amb molta gent que no coneixia, de pensament divers, però amb els mateixos objectius. Li va costar poc fer amigues i amics de totes les edats. Era un home amb determinació, xerraire, amable, sociable, irònic, sorneguer, tossut i amb conviccions ben arrelades. Li agradaven les sardanes, escoltar-les i ballar-les amb bogeria, recordava sovint que en aquest entorn sardanístic, es van conèixer amb la Núria. Tampoc va deixar mai d’animar el seu Barça i anar al Camp, era un culer de soca-rel. Amant de la fotografia i gran observador, sovint ens explicava molts detalls de la plaça del Sol, on va viure tota la vida, i rodalies. També parlava dels seus oficis, de la feina que va fer i de la sort que va tenir, se’l veia satisfet i això als 88 gairebé 89 anys, amb una postguerra gens fàcil i problemes de tota mena, és d’admirar. Tenia molts amics, veïnes i veïns que l’estimàvem i ens preocupàvem per la família, especialment quan un dels seus fills va entrar a la presó. Anys durs per a tothom que no s’han acabat. Quan el Jordi va sortir de la presó, els seus pares no van dubtar ni un moment que continuarien a la plaça fins a l’amnistia total i la llibertat plena.

Moltes persones vam tenir la sort de fer-hi amistat i compartir concerts, trobades clandestines, accions pacífiques i valentes, dinars, sopars, els dilluns a la plaça... Cinc anys intensos, Pere! Et recordarem sempre perquè parlarem de tu i quan mirem els estels, que tant t’agradaven, pensarem que ets un d’ells i que segueixes al nostre costat. A reveure, amic!