I Winehouse va dir no a les superilles

L'encreuament de Pare Claret amb Sicília, on naixerà la gran plaça de conluència dels dos eixos verds de la superilla de Grassot
L'encreuament de Pare Claret amb Sicília, on naixerà la gran plaça de conluència dels dos eixos verds de la superilla de Grassot | Biel Minguell López

Qui vol una ciutat inundada de cotxes? Ningú.Si hem de decidir qui volem que guanyi espai als carrers, què decidim: els infants o els cotxes? Els infants, per descomptat!

Però les ciutats també són espais per al comerç, per al turisme, per fer gestions amb l’administració, per fer determinades consultes mèdiques,... i no sempre està tot ben comunicat per transport públic: per tant, necessitem una bona mobilitat també per als cotxes que ho necessitin, que faci la ciutat fluïda i fàcil per a tothom. I això no són les superilles. No, no, no, que cantava aquella…

Les simulacions a ordinador ho fan quedar tot molt maco però la realitat són zones desordenades

Per tot Barcelona s’estan projectant suposats eixos verds i zones de passeig per als veïns. I dic suposats perquè després tots sabem el que passa: que les simulacions a ordinador ho fan quedar tot molt maco però la realitat són zones desordenades, amb boles de ciment gegants, brutes, plantes deixades créixer sense cuidar (naturalitzar la ciutat, li deien) i espai ampli perquè patinets a gran velocitat circulin per on se suposa que han d’anar els vianants. Busqueu fotografies de les superilles a Internet però no de les webs de l’ajuntament, ja veureu. Passegeu per la superilla del Poblenou un dimarts a les 11 del matí, ja veureu quanta vida!

Al Camp d’en Grassot l’Ajuntament projecta també una superilla i fa dues setmanes van fer una reunió amb veïns on van explicar les bondats del pla. Posteriorment ens van separar en grups de treball per resoldre dubtes tècnics. Les conclusions a les quals vam arribar la majoria de veïns del grup de treball al qual em van adscriure van ser: a partir d’ara, Sant Antoni Maria Claret deixarà de ser un carrer dinàmic, amb vida i comerç per passar a ser un desert amb caminants casuals durant gran part del dia. A partir d’ara, serà més difícil arribar a casa en transport públic, ja que la lògica de “pel carrer de dalt, un sentit de bus, pel carrer de sota, en sentit contrari”, es perd. Ens trobarem que a Grassot tindrem carrers de primera i carrers de segona, com passa també a la superilla de l’Eixample: carrers com la Travessera de Gràcia, que la faran canviar de sentit, hauran d’absorbir tot el trànsit que ja no deixaran passar per Pare Claret i es convertirà en un carrer ple de fum de cotxes. Nooo, diu el personal de l’Ajuntament: els cotxes s’evaporaran. Com? Des de quan un procés físic com l’evaporació s’aplica a una massa de metall i plàstic? Com s’evapora un cotxe? No ho fa. El cotxe passarà per altres llocs, congestionant altres zones.

Amb les superilles es vol fer una croada contra els cotxes i la contaminació però a costa de convertir la ciutat en un nyap: fem un transport públic de qualitat, amb freqüències decents per moure’s i també per arribar o sortir de la ciutat. Fem que, qui vingui a Barcelona o hi visqui, trobi la ciutat agradable, passejable a peu però també en cotxe si aquest és imprescindible. Protegim els infants convertint els entorns escolars en espais amables, sí, i permanents, però deixem la resta de la ciutat tranquil·la i sense aquest ambient de provisionalitat permanent (paradoxa!), si us plau.

Silvia Mayor, exconsellera del PDeCAT i veïna de Gràcia