Qui vol una ciutat inundada de cotxes? Ningú.Si hem de decidir qui volem que guanyi espai als carrers, què decidim: els infants o els cotxes? Els infants, per descomptat!

Però les ciutats també són espais per al comerç, per al turisme, per fer gestions amb l’administració, per fer determinades consultes mèdiques,... i no sempre està tot ben comunicat per transport públic: per tant, necessitem una bona mobilitat també per als cotxes que ho necessitin, que faci la ciutat fluïda i fàcil per a tothom. I això no són les superilles. No, no, no, que cantava aquella…

Les simulacions a ordinador ho fan quedar tot molt maco però la realitat són zones desordenades

Per tot Barcelona s’estan projectant suposats eixos verds i zones de passeig per als veïns. I dic suposats perquè després tots sabem el que passa: que les simulacions a ordinador ho fan quedar tot molt maco però la realitat són zones desordenades, amb boles de ciment gegants, brutes, plantes deixades créixer sense cuidar (naturalitzar la ciutat, li deien) i espai ampli perquè patinets a gran velocitat circulin per on se suposa que han d’anar els vianants. Busqueu fotografies de les superilles a Internet però no de les webs de l’ajuntament, ja veureu. Passegeu per la superilla del Poblenou un dimarts a les 11 del matí, ja veureu quanta vida!

Al Camp d’en Grassot l’Ajuntament projecta també una superilla i fa dues setmanes van fer una reunió amb veïns on van explicar les bondats del pla. Posteriorment ens van separar en grups de treball per resoldre dubtes tècnics. Les conclusions a les quals vam arribar la majoria de veïns del grup de treball al qual em van adscriure van ser: a partir d’ara, Sant Antoni Maria Claret deixarà de ser un carrer dinàmic, amb vida i comerç per passar a ser un desert amb caminants casuals durant gran part del dia. A partir d’ara, serà més difícil arribar a casa en transport públic, ja que la lògica de “pel carrer de dalt, un sentit de bus, pel carrer de sota, en sentit contrari”, es perd. Ens trobarem que a Grassot tindrem carrers de primera i carrers de segona, com passa també a la superilla de l’Eixample: carrers com la Travessera de Gràcia, que la faran canviar de sentit, hauran d’absorbir tot el trànsit que ja no deixaran passar per Pare Claret i es convertirà en un carrer ple de fum de cotxes. Nooo, diu el personal de l’Ajuntament: els cotxes s’evaporaran. Com? Des de quan un procés físic com l’evaporació s’aplica a una massa de metall i plàstic? Com s’evapora un cotxe? No ho fa. El cotxe passarà per altres llocs, congestionant altres zones.

Amb les superilles es vol fer una croada contra els cotxes i la contaminació però a costa de convertir la ciutat en un nyap: fem un transport públic de qualitat, amb freqüències decents per moure’s i també per arribar o sortir de la ciutat. Fem que, qui vingui a Barcelona o hi visqui, trobi la ciutat agradable, passejable a peu però també en cotxe si aquest és imprescindible. Protegim els infants convertint els entorns escolars en espais amables, sí, i permanents, però deixem la resta de la ciutat tranquil·la i sense aquest ambient de provisionalitat permanent (paradoxa!), si us plau.

Silvia Mayor, exconsellera del PDeCAT i veïna de Gràcia