L'alzina: conflicte obert

Arbres plantats al carrer Tres Senyores
Arbres plantats al carrer Tres Senyores | À.G.P.

El soufflé de la lluita pel verd a Gràcia va tenir un clímax, fa (ja!) tres anys al jardí de l’alzina amb una forta empenta popular, que ara restaria en taules… per acabar (no ho voldríem!) desinflat. El flux d’opinions veïnals, òbviament ha passat per alts i baixos, talment l’estat de consciència mediambiental a nivell global (amb pandèmies, detractors i negacionistes, crisis… i el costum de mirar cap una altra banda).

L'assemblea veïnal de l'alzina és, tanmateix, plural, i avui acusa una relació amb l'Ajuntament desinflada per manca de fluïdesa

Cada cop més conscients de la necessitat de pal·liar la necessitat endèmica d’aire, sol i verd; ja des de quan els avis entomaven nyaps porciolístics com l’enderroc de tantes torres-jardí per fer-hi el doble mur continu de cases altíssimes de Travessera de Dalt (bloquejant-hi l’aire dels turons)… fins avui, que aplaudim illes i eixos recuperats en contra de l’asfalt (amb un punt d’interrogació per la gentrificació i l’encariment de la ciutat dels prodigis).

Altres lluites com la defensa de l’impagable solar aparegut a l’Abaceria (emmarcat pel valuós esquelet de ferro, del qual es comenta si podria provenir dels tallers Eiffel) se sumen al rosari de casos que preguen per evitar l’asfíxia. Veus ací que el dibuix del nou mercat inclou vuit arbres comptats (per compensar… el què?), l’anacronisme d’un gran pàrquing de cotxes… i la preocupant concessió d’un supermercat.

Per centrar-nos en la nostra, venerable àvia dels arbres de Barcelona, als Amics del Verd… ens pertoca advertir que l’Alzina podria deixar d’ésser símbol del verd recuperat enfront del sempitern oponent del ciment, que prioritza el benefici econòmic. Tanmateix a aquest enemic sistèmic caldria afegir-n’hi d’altres, quan els propis gestors municipals es troben impotents davant l’estatu quo, enrocats davant normatives, burocràcia… sospitoses herències del passat. I un cop més, en l’oposició de verd contra gris, guanyarà…el gris?
El municipi, refrendant el disseny d’un espai cuqui que contindrà quatre arbres i 17 pisos dotacionals als solars del jardí de l’alzina, darrerament l’han fet efectiu signant amb l’associació Salvem l’Alzina el conveni que oficialitza la Dàmocles de l’imminent destrucció/construcció. Tot un sense sentit, perpetrat de facto en contra del que demanàvem al jardí, amb un plec de 12.000 signatures que implicava una obvietat: “els pisos d’ajuda son força prioritaris, però no pas en contra del verd; vosaltres, polítics, sisplau, com a mínim feu l’esforç de buscar-los ubicacions adients”.

L’assemblea veïnal de l’alzina és, tanmateix, plural i avui acusa una relació amb l’Ajuntament desinflada per manca de fluïdesa; amb el principal actiu de la gestió d’actuacions desinteressades i presencials al jardí (culturals, ja des de l’inici, i darrerament les decidides replantacions). Nosaltres, al principi escèptics (Opinions a l’Independent: Formigó a l’alzina? no pas en el nostre nom (21 XII 2020) després ens hi vam poder fer ressò des de dins: Equilibri i respecte (10 IX 2021) i amb els nostres manifestos com Les presses no són bones (1 IV 22) no volem altra cosa que alertar amb claredat dels perills. Ara mateix ens cal actuar, per corregir el futur gris, previst a mig termini per al conjunt de les casetes, l’alzina i l’antic jardí. De fet, ja assistim a l’esllanguiment de l’arbre, que en aquests tres anys ha perdut l’antiga espessor del fullam i no ha donat més aglans. Els biòlegs parlen de simptomatologia d’estrès (per causes com el compactament del sòl i la pèrdua en l’entorn biològic immediat). Imaginem-nos què passarà quan les formigoneres s’hi obrin pas?

Fem-hi pinya, acostant-nos a participar i fer noves propostes; així, entre totes.

Amics del verd i el patrimoni de Gràcia