L'hem conegut sempre igual

Josep Lluís Rueda, en una imatge d'arxiu
Josep Lluís Rueda, en una imatge d'arxiu | Cedida

Ea majoria de nosaltres l’hem conegut sempre igual, els cabells blancs i el somriure a la cara. Un somriure franc, amb un punt d’ironia, que ens ha acompanyat en tantes reunions i accions reivindicatives, i, quan la salut li ha permès, fent una cervesa o un cafè. En Josep Lluís era un d’aquells multimilitants de la Vila amb un compromís sincer que sabia combinar amb la seva vida privada i la dedicació a la família. D’Iniciativa per Catalunya, i després de Barcelona en Comú, era, sobretot, allò que se’n diu un activista dels moviments ciutadans: Amics i Amigues de La Violeta, l’Associació Veïnal, Gràcia cap on Vas, Gràcia amb les persones refugiades, soci de L’Independent, participant en les Veus de la Gent Gran de Ràdio Gràcia, a la comissió de jubilats de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... i segur que ens deixem altres espais on col·laborava.

No hi havia assemblea on no digués la seva. Parlava amb calma, però el seu pensament no era pas dèbil, sinó ferm. Defensor dels valors col•lectius, la seva mirada estava oberta a diferents projectes transformadors, escoltant les diferents opinions i reflexions que s’hi exposaven. Però no solament mirava i escoltava, sinó que s’implicava. Els records de molts companys i companyes ens han fet arribar des de la seva participació en la famosa manifestació de capellans de l’any 1966 a la Via Laietana, fins a la seva assistència al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre de 2003 i a les lluites en favor de la justícia social, dels drets de les persones grans i de la sanitat pública... una sanitat que darrerament va haver de fer servir sovint. 

Gran lector, no només de llibres d’assaig i política sinó també de narrativa, en Josep Lluís estava atent, amb una visió crítica, de l’actualitat política i social a través de la premsa escrita. Catalanista sense posar-hi adjectius, molt preocupat per la situació de la llengua i per l’ofensiva re-centralitzadora de l’Estat. Amb un passat excursionista àdhuc escalador, t’adonaves que el seu esperit es resistia a acceptar l’afebliment del seu cos, però tot i així no perdia el seu somriure ni les ganes de caminar. 
Josep Lluís, has estat un exemple. Parlar de tu és parlar de generositat, no solament en la lluita per un món més just, sinó en la relació humana amb els altres. És parlar d’empatia, de solidaritat, de compromís i, sobretot, de tolerància vers la diversitat i els diferents punts de vista. Et recordarem. El nostre condol a la Maria Josep, l’Arnau, el Guillem i el Pol. 
Aquest dissabte 14 de gener, ens trobarem a La Violeta, a 2/4 de 7, la família i amics, per compartir els records. Hi sou convidades. 

Associació Veïnal Vila de Gràcia i Amig@s de la Violeta