'Punts suspensius', molt més que una explosió de color

Andreu Buenafuente presenta la seva primera exposició
Andreu Buenafuente presenta la seva primera exposició | Cedida

Ho confesso, hi ha una part d'aquesta crònica sobre l'exposició de "Punts Suspensius", d'Andreu Buenafuente, que va ser escrita sense veure els seus quadres penjats a la sala "Art Enllà" situada a Sant Pere Màrtir de Gràcia; perquè citats a les 11 del matí, un dia després dels Sants Innocents, alguns van adonar-se que la sala només obre a la tarda i com era complicat tornar a quedar, atenint-nos a què l'exposició inaugurada el 12 de desembre finalitzava el 5 de gener, van decidir continuar.

Per això, amb la Sílvia Abril, que li acompanya, ens dirigim a la plaça de la Vila, perfer un cafè i l'entrevista; però trobar una taula al sol en aquest Nadal tropical, es torna una tasca difícil. Famílies amb nens, colles d'amics, transeünts i forasters les ocupen totes. En passar sota el campanar un grup de veïns ballen a ritme per fer baixar els torrons. És en aquest recorregut, ple de mirades, somriures i salutacions, que perceps el rang de popularitat d'aquesta parella i que són gent que agrada. Perquè possiblement tot gira entorn d'aquest punt, agradar.

Tota l'obra de Buenafuente tendeix a un sentit arquitectònic asimètric i dispers

Ja acomodats vaig pensar ingènuament, que si no veia l'exposició, podria almenys comentar la seva obra; era fàcil, perquè certs quadres ja els havia vist i tenia tota l'obra en fotografies. Hi havia una cosa més que reforçava la meva tesi i aquesta era de pes, havia tingut l'oportunitat d'observar al seu autor mentre obrava. I això em permetia relatar, per exemple, com la seva mirada cercava l'espai, just abans d'aplicar la pinzellada i com tractava preventivament l'ús del color per generar les col•lisions dels punts.

També podria recórrer a parlar de la tasca com artista gràfic, mencionant els més de cent dibuixos en "No entiendo nada" publicat el 2015, i del diari il•lustrat "Reir es la única salida" del 2020 i que una vinyeta seva va ser publicada a "The New York Times".
 I perquè no, dir el que més obvi, que li acaben de donar el premi "Ondas" com millor presentador i remarcar la seva trajectòria professional que ho han convertit en un referent de la comunicació i l'humor.

Dues hores de conversa sobre el seu procés pictòric m'han servit per entendre el procés accidentat i a vegades terapèutic d'aquest "Punts suspensius", que en forma de mapa, col•loca sobre les teles o els cartons, jugant amb unes connexions gairebé neuronals i establint així una interrelació experimental amb l'espai que els embolica. Confessa la por que li genera la tela buida abans de començar, especialment si la dimensió no és l'acostumada.

En el capítol d'influències reconeix la seva admiració per l'obra de Miquel Barceló i com la seva ha estat posseïda, possiblement sense voler, per la de Joan Miró.
Afirma, que a estones, l'obra se li revela, i és quan intenta domesticar-la, endolcint-la cromàticament o excitant-la amb pegada "rocanrolera" per poder reconèixer-la com a pròpia, al gust dels seus ulls i per extensió dels nostres, perquè a Andreu "el que més li agrada, és agradar" i aquesta obra està feta per agradar, m'assevera.
La idea inicial d'escriure només amb l'entrevista s'esvaeix. L'últim dia de l'any, torno a "Art Enllà", la sala que des de fa dos anys és veïna cultural de Gràcia, i que està dirigida per dos experimentats galeristes com són Manel Valls i Àngels Garcia.

L'exposició de "Punts suspensius" està al fons del local, com en un furat buit i en veure-la en conjunt, i circumscrita a aquest espai, m'ha recordat el "Mite de la Caverna" de Plató. M'he percebut, a mi mateix, com el presoner observant les projeccions del món, quan només són aparences de la realitat.
Sobre les parets blanques de la sala, els quadres de l'Andreu allotgen constel•lacions de punts suspensius, hi ha tants com espais els envolten. Sembla que estiguin viatjant, transposant-se de quadre a quadre, creant una correspondència entre ells, tot té l'aparença d'un camp de recerca fragmentat.

Fugint de l'aparença i de la convenció, apareix el color, que dota a tota l'obra d'un clima d'èxtasi, a vegades pacífic; que jo imagino, com reflexos dels estats emocionals del pintor durant la seva creació.Tota l'obra de Buenafuente tendeix a un sentit arquitectònic asimètric i dispers, procedent d'una inèrcia creativa, estructurada per la seva passió, que podíem dir que és el seu credo artístic i que fa que tot acabi confluint a una obra plena de sensibilitat amb possibilitats i alternatives prometedores.
Aparentment, hi ha un món concís i mecànic en la seva creació de formes i de colors; però les vegades que li he vist treballar en altres disciplines plàstiques, quan arriba el moment de tensió que es genera sempre entre la concepció i l'execució d'una obra, aquest artista rebutja la facilitat i s'esforça perquè aquesta aparegui d'una forma clara i senzilla, però no simple.

Per tant, hi havia dues formes de veure aquesta exposició. Des de la distància com un tot simultani, una foto fixa i estàtica, que seguint amb el "Mite de la Caverna", seria un món intel•ligible, només ple de punts i l'altra alternativa que és de prop, molt a prop, obligant-nos a moure el nostre camp de visió d'una forma vigorosa, viatjant com l'artista ens proposa, deixar-nos portar per les inèrcies encadenades d'aquests punts de color cap a la llum, en un procés dinàmic, mai definitiu; convertint-se així en un acte poètic, que ens mostra el món sensible d'Andreu Buenafuente.

Per tant, davant els dubtes, sempre presents, sobre la validesa de l'art mundà, aquell que només està "dirigit a agradar", em permeto apuntar, que és la puresa i sensibilitat platònica d'aquest artista polifacètic, la que construeix un pont que acaba unint un abisme, a vegades insalvable, que és el que separa l'esperit de la matèria, i que apareix com el fruit d'un treball realitzat per agradar, si d'això es tractava.

Doncs si, m'agrada i afortunadament vaig anar a veure-la. A la tarda, això sí... A la tarda!

Manel Domínguez Villar
 

Una de les obres de Buenafuente
Una de les obres de Buenafuente
Obres de Buenafuente a l'exposició Art Enllà