Provocació d'Espanya i França

Manifestació de la Diada el passat Onze de Setembre
Manifestació de la Diada el passat Onze de Setembre | ANC Gràcia

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

El 19 de gener, el president espanyol Sánchez ha convocat una cimera amb el president francès Macron a Barcelona. Sánchez ha afirmat que la cimera es pot celebrar tranquil·lament a Barcelona “perquè ha aconseguit que el procés independentista català s’hagi acabat”. El moviment independentista li demostrarà que està equivocat! Quan al segle XVIII es van conformar els Estats-nació europeus, Catalunya tenia tot el que constituïa una nació (llengua, cultura i cosmovisió pròpia), al mateix nivell que nacions com Alemanya, Itàlia o Anglaterra. Però vam ser derrotats en guerres i l’estat català no va néixer. Vam quedar dividits entre Espanya (la part més gran) i França (la part més petita). Gràcies a una gran voluntat de ser, hem mantingut la nostra identitat nacional malgrat la voluntat d’anorreament per part d’Espanya (i també de França). Espanya s'ha concebut amb matriu castellana i ha intentat eliminar la identitat i la llengua catalana, per això, durant quatre segles, l'encaix no ha funcionat i ha anat provocant contínues revoltes catalanes contra Madrid.

Ara, el president Sánchez es vanta d’haver pacificat Catalunya perquè hi ha menys activitat pro-independència que el 2017. Ell ha tret els 9 presos polítics de la presó (tot i que ha seguit perseguint independentistes amb 3.600 represaliats i encara hi ha 400 catalans que esperen judici) i ha convocat una taula de negociació amb l’independentisme, dues vegades en quatre anys, el que sembla una burla. Si hi ha menys mobilització és perquè el moviment portava 12 anys de mobilització, la pandèmia va forçar una aturada i la repressió judicial duríssima ha fet que una part de l’independentisme frenés per por davant d'un Estat antidemocràtic i despietat. Però, com que Sánchez ha seguit ignorant el desig majoritari (80%) dels catalans de solucionar el conflicte amb un referèndum i no amb imposicions, el desig d’independència segueix intacte i l'independentisme continua decidit a crear un estat català independent que possibiliti que la minoria nacional catalana es pugui desenvolupar amb llibertat i prosperitat.