Un company d’aquest setmanari em comentava fa pocs dies a la redacció: “estic gaudint de la lectura de Fortunata y Jacinta (1887) de Benito Pérez Galdós i és esgarrifós què poc han canviat algunes coses a Espanya des d’aleshores”. Aquella afirmació me la vaig guardar tot esperant arribar a casa i trobar exemples a la xarxa que donessin suport a la hipòtesi. Galdós, un anticlerical de manual, va ser candidat a Premi Nobel de Literatura però va perdre tota opció pel boicot i assetjament de sectors ultraconservadors i catòlics enemics del progrés i la cultura. Aquells sectors, temps desprès farien suport al 1936 als militars que van cridar “mueran los intelectuales” al paraninf de la Universidad de Salamanca.

Resseguint el fil històric trobo que avui fa cinquanta anys del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona on es commemorava l’alliberament de la ciutat de Barcelona per les tropes franquistes. El premiat d’aleshores va ser Torrente Ballester, aquell “intel·lectual” que va defensar els papers de Salamanca com un dret de conquista espanyol sobre els catalans. I cinquanta anys desprès d’aquells premis és quan l’enemiga número u dels drets laborals i socials dels madrilenys, Isabel Díaz Ayuso és proclamada com alumne predilecta de la Universidad Complutense de Madrid. La presidenta electa de la Comunitat de Madrid, una mena d’intent malaguanyat d’engendre neoliberal sostingut per la seva desacomplexada afició a les badomeries, és l’hereva d’aquells sectors enemics del progrés, de la intel·lectualitat, dels sanitaris, dels mestres... La seva croada no deixa de ser un capítol més en la història de sempre: esclafar i humiliar a tothom que no comparteix la seva idea de classe i no segueix el patró del que consideren ser un bon espanyol.

A alguns els pot semblar molt llunyà allò que passa a Madrid però només cal tenir una mica de memòria per certificar que no deixen d'estar ben a prop de condicionar-nos la vida a Catalunya, allò que al seu mapa mental no deixa de ser una colònia.