Fins fa molt poc tothom sortíem als balcons a aplaudir als sanitaris. Els hospitals i els centres d'atenció primària vivien un autèntic malson en les èpoques més dures de la Covid19, i tothom es solidaritzava amb els professionals de la salut. Tinc la sensació que ja ningú se'n recorda de tot això. Tinc amics que treballen en hospitals i no paro de sentir queixes del personal, a més de crits d'alerta  perquè estem deixant destruir un dels nostres tresors més preuats, una de les coses que fan que la nostra societat sigui realment democràtica i justa: la sanitat pública està en perill. Les seves condicions de treball empitjoren i per tant, la qualitat de l'atenció també. De fet, veient la situació des del punt de vista del malalt, del ciutadà que tenim dret a la sanitat pública, cada cop rebem pitjor assistència. Fa pràcticament tres anys que es va iniciar la pandèmia però el funcionament de molts centres d'atenció primària, que ja tenien una atenció força deficient, segueix sent lamentable. No ho entenc, se suposa que ja no estan col·lapsats. Qualsevol visita és a mesos vista i les urgències no s'atenen com deurien. Trobo que tenim un problema molt greu i hauríem de començar a mobilitzar-nos. S'apropa època d'eleccions. Senyors i senyores que es presenten a les eleccions, siguin responsables amb un dels pilars de la nostra societat.

Josep Aguilera