Centenari del Viaducte de Vallcarca
Enguany farà 100 anys de la inauguració del Viaducte de Vallcarca, una de les millors obres que hi ha a Barcelona. Quan un ja està acostumat a veure’l, creuar-lo, passar-lo, no li dona la importància que té aquest pont; a banda del servei urbà, hi caldria valorar la qualitat arquitectònica ornamental i d'enginyeria.
Per això val la pena recuperar part de l'opuscle que va escriure J. Marsans Rof, publicat a l'abril de 1918, sobre aquest pont dissenyat pels arquitectes Eduard Ferrés i Lluís Homs, construït entre el 1907 i 1923 i ubicat a l'Avinguda República Argentina i la Plaça de Mons:
"Escalonant aquesta barriada un contrafort de la serralada del Tibidabo, una xarxa de torrenteres convertien en inaccessibles les cases. Aquesta circumstància va fer pensar en la construcció d’un viaducte que unís la ciutat amb Horta, sent tant indispensable que la demanda va sorgir amb les primeres edificacions que van posar la seva planta.
Quan estàs tan acostumat a veure'l, ja no li dones la importància que té; caldria valorar la qualitat arquitectònica d'aquest pont
Pertanyia Vallcarca a l’Ajuntament d’Horta i malgrat de ser aquella corporació tant escassa de recursos, plantejà els preliminars per la seva realització. Primerament es va projectar el viaducte com una prolongació del carrer de la Mare de Déu del Coll. Desprès com a unió de la plaça de Mons amb l’avinguda de la República Argentina, que es el que tenim avui dia.
L’any 1900, l’Ajuntament de Barcelona demanà als propietaris de Vallcarca, el seu suport per l’agregació d’Horta, a canvi de la ràpida construcció del viaducte. Els propietaris van atendre la proposta.
Després de vuit anys la construcció del viaducte encara no s’havia encetat. Per tal d’aconseguir-ho els veïns renovaven instància darrera instància. Llavors l’Ajuntament va proposar oficiosament, de cedir els terrenys necessaris per a construir-ho, la qual cosa seria un fet immediat. Els propietaris afectats van atendre la proposta cedint un total de 56.869 pams, que amb una taxació de aleshores representaven 113.718 pessetes.
Amb aquesta cessió l’Ajuntament en consistori públic, acordà l’aixecament del viaducte, deixant caure de que si els propietaris contribuïen en el cost de les obres, la realització es faria amb mes facilitat i rapidesa. Els propietaris per tal de no tenir mes entrebancs i poder veure començar les obres, van accedir de nou a gratar-se la butxaca en tant que l’Ajuntament mentre es gestionava la subscripció, va posar la primera pedra el 24 d’agost de 1908, encara que l’aprovació definitiva del projecte va haver d’esperar fins el 4 de novembre del mateix any.
L’acte de col·locació de la primera pedra va ser un dia de festa i gloria, va escriure el degà de la premsa barcelonesa, descrivint el bullici i l’alegria de tothom per aquesta gran obra de millora, en que la banda municipal va estar tocant des de migdia totes les composicions del seu repertori.
L’acte va estar presidit per l’alcalde accidental Sr. Bastardas, que va arribar acompanyat de tots el consellers i regidors, sobre les sis de la tarda i va estar rebut per un grapat de representants del Foment de Vallcarca i de la comissió de festes, moment en que van començar els discursos, parlaments, agraïments i bones paraules i desitjos.
El senyor Alcalde després d’enumerar els bons propòsits del municipi en pro dels pobles agregats i de la ciutat en general, va dir que l’obra que s’inaugurava seria una meravellosa realitat, com també ho serien la conversió de la riera de Vallcarca en un alegre passeig i la muntanya del darrera en un parc encantador. Va acabar aconsellant als propietaris la seva cooperació a les millores iniciades i agraint l’assistència de tots els presents.
Després, només els convidats oficials van entrar en un luxós envelat, on es van cruspir un esplèndid “lunch” tot regat amb bons vins, xampanys i discursos afalagadors d’agraïment i d’aprovació.
El concurs dels propietaris va consistir en una cessió a l’Ajuntament de 56.869 pams de terreny afectat per l’obra i que abans d’acabar l’any 1907 va començar una subscripció voluntària que va produir 14.935 pessetes, aportada per: hi ha una llista amb uns vuitanta noms, dels quals només citarem alguns dels mes coneguts: D. Federico Cristià, Srs. Cristià – Germans) D. Eugeni Duran i Borrell, D. Eusebi Güell, Da. Maria Pilar De la Barre, D. Pedro Turull, D. Augusto Urrutia. (Les aportacions estaven entre les 35 i les 1.000 pessetes).
L’Ajuntament havia trigat tres anys en prendre la decisió de construir el viaducte, que era compliment de la promesa, però en intentar realitzar-ho, en tant que els demés propietaris cedien el seu terreny necessari, va haver una parcel·la que ni oferint la compra va haver acord, motivant que l’Ajuntament instés a la superioritat de l’expropiació forçosa".
Josep Callejón, president del Centre d'Estudis Coll-Vallcarca