La galeria d’art Patricia Cancelo  (Travessera de Gràcia, 315) amb el poc temps que porta oberta a Gràcia ha desenvolupat una important tasca, ja que no només es tracta d’una sala d’art, sinó també és el taller de la mateixa Patricia Cancelo (Vigo, 1951) coneguda principalment pel seu treball escultòric. Malauradament, aviat tancarà aquest espai per anar-se’n al carrer Enric Granados, al costat d’un gran nombre de galeries de reconegut prestigi. Per una banda em sap greu la seva marxa perquè el barri perd una galeria amb una trajectòria ascendent, demostrant que es poden fer exposicions de qualitat en un espai com aquest, però per l’altra, ara tindrà l’oportunitat de fer-ho en un lloc i entorn més apropiat a les seves expectatives. Ella mateixa m’ha confessat que li sap molt greu marxar de Gràcia, ja que s’hi sentia molt còmode tan a prop de la gent i dels artistes que hi han exposat.

Recentment s’ha celebrat una exposició de fotografia amb la participació de Cristina M. Soler, Patrick Bya, Tony Remartínez, Mireia Norberto i Anne Avaux, amb el títol de Photo of the day. Haig de confessar que no coneixia cap d’ells, però m’ha sorprès la seva qualitat. Vaig tenir l’ocasió de  presentar l’acte, la qual cosa em va servir per apropar-me als seus treballs i alhora parlar amb ells, dos dels quals provinents de Bèlgica. 
La barcelonina Cristina M. Soler ha mostrat una sèrie de fotografies de diferents temàtiques: escenes de la vida quotidiana, dansa i viatges, tant en blanc i negre com en color. Empra per les seves creacions la intel·ligència artificial per crear les imatges que més li interessen per aplicar-les després a les seves propostes. Respecte a la belga Anne Avaux té com a referent el seu pare també fotògraf, de qui ha heretat el seu interès per aquesta tècnica. Ho fa representant el moviment, concretament de formes femenines a través del cos, l’espai i el color. L’altre artista belga, Patrick Bya, desenvolupa un treball més complex a través d’exposicions llargues que li permeten crear formes circulars que recorden planetes o satèl·lits inventats que només es troben en el seu imaginari.

El cordovès resident a Sitges, Tony Remartínez, presenta un conjunt de fotografies urbanes, totes elles difuminades o desenfocades amb la intenció de mostrar la realitat des d’allò irreal, o el que és el mateix la deconstrucció. Finalment, Mireia Norberto també exhibeix escenes de la vida quotidiana on s’aprecia de manera subliminal la sensació de silenci i meditació que condueix a l’espectador a una certa relaxació visual. En conjunt, Patricia Cancelo ha ofert una proposta de gran qualitat, que demostra la seva sensibilitat i bon quefer per exhibir el treball d’artistes que malgrat no ser coneguts, almenys per a mi, aporten una nova mirada fotogràfica des de diferents propostes creatives. Solament desitjar que la seva nova aventura estigui plena d’èxits que, d’alguna manera, l’ambient i l’atmosfera gracienca també haurà posat el seu granet de sorra.