Barcelona està agermanada amb ciutats d’arreu del món. És normal, som una capital cosmopolita i tenim amics arreu del planeta. Fa uns dies, l’alcaldessa Ada Colau va decidir sense encomanar-se a ningú trencar les relacions amb una d’aquestes ciutats germanes, Tel-Aviv, amb l’argument que a Israel es violen els drets humans. És un noble argument, però si aquest és el criteri, Colau hauria de trencar amb mitja dotzena de ciutats més, on els drets humans brillen per la seva absència. Posats a defensar els drets humans, hauria de trencar amb Xangai, a la Xina, amb Isfahan, a Iran, amb Dubai, als Emirats Àrabs Units, amb Sant Petesburg, a Rússia, o amb L’Havana, a Cuba. Fins i tot amb Gaza, a Palestina. En totes aquestes ciutats agermanades amb Barcelona es vulneren els drets humans i pertanyen a països que són dictadures, teocràtiques, comunistes o simplement dirigides per dèspotes, com el sinistre Putin, tant tristament d’actualitat aquests dies, per la invasió d’Ucraïna.

El conflicte entre Israel i Palestina necessita construir ponts, acostar ribes, no trencaments

Si el criteri és els drets humans, per què Colau només trenca amb Tel-Aviv? La resposta és molt senzilla: perquè anar contra Israel dona vots i estem a les portes d’unes eleccions municipals. Les enquestes no van bé a la nostra alcaldessa, el fenòmen Xavier Trias va consolidant-se, i Colau, després del divorci pactat amb Jaume Collboni, necessitava un gest per cohesionar les seves tropes i res millor que una bufetada a Israel. És molt trist fer electoralisme amb un tema tant complex com el conflicte entre Israel i Palestina, que el que necessita és construir ponts, acostar ribes, no trencaments. Però quan l’alcaldia està en perill, la pau al món queda en segon terme.