El lloc que ocupa actualment l’escola La Farigola de Vallcarca era en el segle XIX l'Hostal Frigola (Farigola), davant del passatge Isabel i el carrer de Roquetes, a l’antic camí del Coll que portava al santuari. Vallcarca estava dintre del districte segon de la població de Sant Joan d’Horta que va ser annexionada a Barcelona l’any 1904, i aleshores Vallcarca va passar a ser de Gràcia, sent el districte vuitè. 

L’hostal aixoplugava als viatgers del camí ral, antic camí romà a Sant Cugat i també als romers que pujaven al Santuari de la Mare de Déu del Coll, el negoci a més es dedicava a la venda d’olis i vins, però tot i la afluència de veïns, camperols i forasters va tancar portes l’any 1900. En el mateix lloc es va instal·lar l’escola Santa Isabel, escola religiosa que només contava amb una mestra, la Sra. Asunción March. L’any 1913 per ordre municipal l’escola va ser tancada, les condicions de la construcció i d’higiene van ser els elements definitius per la seva clausura i posterior enderroc. La Sra. Asunción March va continuar amb la seva tasca de mestre a casa seva, on van continuar els estudis els alumnes del Santa Isabel. 

Va ser una escola pionera a la ciutat, alimentant amb la seva nova pedagogia la classe obrera del barri de Vallcarca i el Coll

L’any 1917 l’Ajuntament de Barcelona volia resoldre els problemes d’escolarització que patia la classe obrera a la ciutat i va ser aquesta iniciativa la que va permetre que la Comissió de Cultura presentés una memòria al Consistori i fos aprovada el 14 de juny de 1917, l’escola Farigola de Vallcarca junt amb l’Escola Àngels Baixeres serien les primeres escoles publiques en construir-ne a la ciutat, sent La Farigola de Vallcarca la primera femenina. L’arquitecte D. Josep Goday - cap de la Secció de Construccions escolars- serà l’encarregat de fer la nova escola.

El 17 de novembre de 1918 l’Ajuntament va col·locar la primera pedra en el mateix lloc on abans hi havia l’Hostal i posteriorment l’escola Santa Isabel, i el nom seria: Escola graduada de nenes de Vallcarca. L’assessoria tècnica no aconsellava que l’escola fos mixta per les dimensions del solar i es va acordar que fos per nenes i pàrvuls; els pàrvuls estarien a la planta baixa i acolliria a 55 alumnes i en quant a les nenes hauria cabuda per 45 o 50 alumnes, contarien amb sala de professors, vestuaris, habitatge pel conserge, diferents sales per activitats, calefacció central, biblioteca i dutxes que setmanalment faran servir els/les alumnes. La subhasta pública per l’execució de les obres va ser el 18 d’agost de 1918 i es va adjudicar al Sr. Jaume Oliver i Serra. S'havien d'acabar en un termini màxim d’un any i ho van ser l’any 1920. La Comissió de Cultura de l’Ajuntament va acordar la seva inauguració per el dia 9 de març de 1923, a les 12 del matí, el 17 de febrer de 1922 s’havia creat el Patronat Escolar que reglamentaria i proporcionaria tot el necessari per endegar la renovació pedagògica i aconseguir que les escoles publiques fossin de qualitat. 

La direcció de l’escola estaria a càrrec de la Sra. María Baldó de Torres, reconeguda pedagoga, folklorista i secretaria de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, també l’any 1936 va presidir l’entitat femenina Lyceum Club i la vicepresidència del comitè executiu d’Unió de Dones de Catalunya. Durant la guerra va col·laborar amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat i l’any 1937 participà en el II Congrés Internacional d’escriptors Antifeixistes, va exiliar-se a Toulouse on va morir l’any 1964. També vull citar a María Rosa Bagó Solà (Doña Rosita), directora des de l’any 1977 fins al 1984, va ser durant aquet temps i concretament l’any 1982 que el nom oficial torna a ser Farigola en entrar en democràcia . Doña Rosita va ser veïna del carrer Mora d’Ebre, en el barri, on el seu marit, Sr. Tomàs Cadena, el Sr. Tomás, regentava una petita botiga que tenia tota mena de productes a la venda, des de coses de merceria fins a còmics i llaminadures; tot el barri els coneixia sent una família molt apreciada. 

L’any 1933 es va inaugurar la cantina que va representar un gran alleujament per les famílies ja que asseguraven l’alimentació dels seus fills, es va fer una gran festa on no van faltar les autoritats i el concert de la Guàrdia Urbana. 
La dictadura militar del General Primo de Rivera va deixar en suspens el Patronat Escolar, l’any 1924, i va ser reinstaurat de nou en caure la dictadura, continuant amb els seus objectius fins a l’ocupació de la ciutat el 26 de gener de 1939. Deixa de dir-se Farigola per canviar a “Escola graduada José Bertran Güell”, fet que popularment no va ser acceptat ja que els veïns van continuar dient-li Farigola i molts van optar per matricular als seus fills a altres escoles privades; algunes -en ser regentades per mestres depurats- no seguien les consignes del règim i això era valorat per algunes famílies del barri. 

Des del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca volem fer un modest homenatge a aquesta escola pública que va ser pionera a la ciutat, alimentant amb la seva nova pedagogia les classes obreres del barri de Vallcarca i El Coll. Li desitgem anar avançant en aquest sentit, ja que és una escola molt estimada al barri.

Molt bona celebració.

Carme Ferrer Vega, vicepresidenta del Grup d’Estudis Coll- Vallcarca