Vermut a la plaça
Escriptora constant. Sallentina i gracienca adoptiva. Participà als inicis del Tradicionàrius i després a la junta del CAT (1988 - 1998). Actualment forma part del Consell de Dones de Gràcia i és vocal de la Junta de l'Associació Cultural L'independent de Gràcia. Es defineix com a activista, independent i feminista!
És gairebé un somni poder fer un vermut a la majoria de places de Gràcia, encara que les taules estiguin buides, sobretot a la Vila. A partir de la una del migdia o de les set de la tarda, no s’hi pot prendre res perquè les taules ja estan preparades per dinar o sopar. Per dinar? Sí, dona sí, és l’horari dels guiris!Així ens van traient la socialització i el fet de gaudir de viure on vivim. En temps de pandèmia moltes persones vam anar als restaurants a buscar menjar preparat perquè era l’única manera que tenien de sobreviure. Va ser un sector molt castigat. Passat aquest període, tot ha tornat a ser com abans o pitjor. És dificilíssim trobar una taula per fer un aperitiu o una cervesa en hora catalana, xerrar una estoneta i prendre una mica el sol.
L'única opció de prendre el sol i fer tertúlia és seure a terra o baixar una cadira de casa
Bé, a l’hivern sí que hi ha alguna taula per veïnes ben abrigades, però ara arriba la primavera i això s’ha acabat, i si un dia hi ha sort, potser algú hi podrà dinar o sopar en horari europeu, però sense cafè ni infusions perquè cal servir els àpats següents. Això és el que passa a la majoria de terrasses. Crec que l’autoritat competent n’hauria de parlar amb el gremi pertinent per veure com es pot arreglar. De moment, l’única possibilitat de prendre el sol i fer tertúlia, és seure a terra o baixar-nos una cadira de casa.