L’èxit més important que ha aconseguit la lluita de l’exili català ha estat que el 31/02/2022 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg ha respost unes preguntes pre-judicials formulades per la justícia espanyola, en les que aquesta protestava pel fet que Bèlgica hagués denegat l’euro-ordre d’entrega del polític català Lluís Puig que hi està exiliat. El Tribunal de Luxemburg ha respost que Espanya podia emetre euroordres i que Bèlgica, en una situació de normalitat, les havia d’acceptar, però estipulava clarament que, encara que la justícia espanyola no tingui una fallada sistèmica generalitzada, sí que podria tenir una fallada sistèmica pel fet que Lluís Puig pertany a un Grup Objectivament Identificable format pel dels catalans independentistes.

La futura sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg podria, en base a la present sentència, certificar que els catalans som una minoria nacional que no tenim judicis justos a Espanya (5): amb sentències de presó a 9 persones, amb la repressió de 4.200 catalans (700 amb causa judicial oberta), amb l’espionatge il·legal a través de Pegasus, amb la infiltració de policies dins dels moviments socials catalans pacífics... En algun moment, caldrà contemplar que, per tal que la minoria nacional catalana pugui garantir la protecció de la seva identitat, les seves institucions centenàries i la seva integritat lingüística, cultural i social, i que se li reconegui el ple dret de governar-se segons la seva manera de concebre el joc democràtic (que és diferent de la manera d’Espanya), la solució seria l’exercici del dret a l’autodeterminació i la creació, dins d’Europa, d'un nou estat dels catalans.

Jordi Oriola Folch