A Catalunya no celebrem derrotes, com ens diuen els malintencionats. No som masoquistes. Celebrem, commemorem, fets heroics de dignitat, resistència i resiliència, ja que tot esforç en pro d'un objectiu lloable és mereixedor de venerar, com una gran efemèride, com un record dels esdeveniments notables. Així, l'11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, no recordem la derrota patida el 1714 a Barcelona (a Cardona va ser el 18 d'aquell mateix mes) sota l'exèrcit del rei Borbó Felip V. Recordem i commemorem el sacrifici dels catalans que van lluitar i molts van morir, defensant la llibertat del nostre País, les seves institucions, la seva cultura i els seus costums. Tota resistència heroica és mereixedora de ser recordada, encara que hagi acabat malament, com va succeir el 1714. I en aquest fet històric, va ser la població, massivament, la que va fer aquest comportament de generositat, mostrant el seu valor moral extrem davant l'enemic.

El col·lectiu de Meridiana Resisteix va fer el dia 10 de febrer la manifestació número 1000; volem creure que, efectivament, resistir és vèncer, encara que la victòria no arribem a veure-la, però estem convençuts que tot suma, qualsevol aleteig d'una papallona té conseqüències i pot ser la causa d'un huracà (segons l'efecte papallona, vinculat a la teoria del caos, postulat pel matemàtic i meteoròleg Edward Lorenz).

I confiem en la nostra victòria, malgrat que l'estat espanyol segueixi amb la postura repressora; els podríem recordar la resposta de Miguel d'Unamuno a José Millán-Astray: 'Vencereu, però no convèncereu' (12 d'octubre de 1936). Creuen que ens han vençut, aquest és el mantra mil vegades repetit pel narcisista Pedro Sánchez. Però sabem que no és així, ni ens han vençut ni ens convenceran mai.

El moviment independentista català no és cap enigma, és diàfan, transparent, i la clau és l'interès per aconseguir la nostra llibertat nacional. I per això, tenim el president legítim, Carles Puigdemont, que ha assumit, clarament, aquesta missió com el seu destí i el de tots nosaltres. 

Amadeu Palliser Cifuentes