Res com la maternitat m'ha despullat tant davant del mirall. I la imatge que s'hi projecta destapa les meves vergonyes. Ja no en un sentit literal, que també, aquella carn que no ha acabat de tornar a lloc, aquelles ulleres persistents, indelebles, com dues punyalades, conseqüència de tantes nits mal dormides. Però és que més enllà de tot això, han quedat al descobert les meves pròpies contradiccions. 

No he tingut l'oportunitat de trobar-me un enquestador del CEO, ni del CIS, però sempre he estat convençuda que a la pregunta de si creus en l'educació pública la resposta és un sí rotund. Com per descomptat crec en l'escola inclusiva i integradora, que combati la segregació. Faltaria menys. Fins que m'he trobat en el viacrucis d'haver d'escolaritzar la meva filla, que el curs que ve comença l'escola, a P3 (I3, n'hi diuen ara). 

Per encertar a la tria ens hem capbussat en una autèntica gira de portes obertes. Públiques, perquè aquesta és la prioritat, però també concertades, que mai se sap. I, oh sorpresa, una cosa és pregonar i l'altra predicar amb l'exemple. Ideals i proclames vs. la crua realitat. I aquesta crua realitat és que no és el mateix una pública del Poble Sec, per exemple, que de l'Eixample. La crua realitat és que els centres del radi més pròxim són tots d'alta complexitat. I que aquesta crua realitat va per barris. Al Poble Sec, les escoles es llancen a la recerca de famílies autòctones (en el pitjor sentit del terme) per demanar-los l'esforç d'ajudar-los a revertir la tendència, que s'hi matriculin, per compensar, perquè la immensa majoria d'infants no siguin d'entorns vulnerables, amb fins a deu llengües diferents per aula. I et creus el projecte, però dins teu el dubte va fent-se gran. I la veu que crida que la teva nena es mereix sortir ben preparada i que potser aquell no és l'entorn idoni, es barreja amb la que manté que el primer és que aprengui a ser persona. I et preguntes com fer compatibles una cosa i l'altra. I un matí t'aixeques amb pensaments propis d'un votant de Cs i t'espantes. I t'atures i recordes que el primer són els principis. I mentrestant, el full de la preinscripció segueix en blanc.