L’any 2015, en temps de l’alcalde Trias, quan hi va haver una primera proposta de reforma del mercat de l’Abaceria, des de Gràcia cap on Vas ens vàrem posicionar contra aquell projecte. Ho fèiem perquè crèiem, i creiem, en els mercats municipals com un equipament, un servei bàsic per a la ciutat, com ho són les escoles, els hospitals, les biblioteques, els centres culturals o els esportius. Potser val la pena recordar que aquell projecte dedicava, dit a l’engròs, una planta sencera al mercat, una al supermercat, una a un aparcament rotatori i una altra a serveis.

Ja aleshores ens vàrem oposar al súper. Consideràvem, i considerem, que aquest model, promogut per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, és obsolet i privatitza un sòl públic per raons de finançament. En la proposta actual, el súper s’ha reduït una mica respecte a la inicial, però per nosaltres hauria de desaparèixer. Prou que n’hi ha al barri! També ens oposàvem al pàrquing per als clients i vàrem aconseguir que es reduís substancialment. Tot i que això, probablement, farà el supermercat menys atractiu per a grans cadenes, continuem creient que és un contrasentit, en el context d’emergència climàtica actual, construir un aparcament per a vehicles privats en un equipament públic.

Ens queda feina per fer: aconseguir que les bases del concurs del supermercat afavoreixin alternatives als establiments convencionals i introduir els aspectes de sostenibilitat

Al llarg d’aquests set anys, s’ha aconseguit que en planta baixa prop d’una quarta part del mercat sigui un espai públic, de les dimensions d’alguna de les places de Gràcia. Potser hi ha qui no ho té present, però el pla d’urbanisme de Gràcia, aprovat fa més o menys un any, continua qualificant aquest espai d’equipament i no de zona verda. Alhora, preveu la creació de noves zones verdes a l’espai de l’antic Teatre Principal, ara pàrquing Principal, prop de plaça de la Vila, als laboratoris Viñas, i des de fa més de 40 anys hi ha planejada una zona verda ampliant la plaça Joanic. De la mateixa manera que, afortunadament, no és fàcil requalificar una zona verda, tampoc no ho és fer una zona verda en un espai destinat a equipaments.

En la nostra reivindicació, no vam aconseguir molts dels objectius que ens proposàvem. Ara bé, tot i que aquest no és, ni de bon tros, el nostre model de mercat, hi ha aspectes que ens agraden. Sobretot els que tenen a veure amb l’amplitud dels espais interiors, necessària, tal com ens va demostrar la recent pandèmia, i amb l’obertura del mercat de cara als carrers que l’envolten. 

Per adaptar-nos als nous temps, ens queda feina per fer, com la d’aconseguir que les bases del concurs del supermercat afavoreixin alternatives als establiments convencionals i que el projecte introdueixi els aspectes de sostenibilitat i mediambientals descuidats fins ara. Aquest mercat hauria de ser modèlic en aquest sentit i, per això, hem presentat un recurs d’alçada a l’Alcaldia, ja que el projecte incompleix els requeriments ambientals de l’MPGM de Gràcia, en aspectes com la gestió dels residus orgànics, la gestió de l’aigua de pluja i l’estalvi d’aigua, o la implementació de coberta verda, entre d’altres. Tampoc entenem que a l’espai públic exterior s’hi puguin instal•lar noves terrasses; massa que n’hi ha a la Vila. Dit això, també entenem que les paradistes no vulguin més retards després de més de set anys de discussions. 

No ho oblidem, a la Travessera hi havia un mercat, i hi ha de continuar estant: al cor de la Vila.

Gràcia Cap a on Vas