Són dos quarts de deu del matí, els cavalls fa mitja hora que haurien de ser aquí. Un d'ells és poc més alt que un pony. Arriben amb un grup d'encarregats, tants com cavalls, mala senyal. Els cavalls, desacostumats i espantadissos, seran incapaços d'avançar sense anar agafats pels encarregats. En aquest moment salten les alarmes, els encarregats s'emporten als cavalls ben lluny de la banda, que assaja fluixet davant de l'espant d'aquests. Què passarà quan soni el primer cop de timbal? Doncs que el cavall del meu fill arrenca a córrer i amb prou feines és aturat per un dels encarregats. Al mateix temps, el meu cavall (per sort sense estar jo muntat) s'espanta i fum un cop de cul a la moto del “urbano”, que cau al terra. A tot això, tant jo com el meu fill muntem des de fa dècades i jo porto competint des de ben jove. Està ben clar, aquest cavalls són un perill. Però ep, no és culpa seva, no han estat acostumats degudament per participar en aquest tipus d'esdeveniments. Per evitar complicacions i accidents tant per al cavall, com per als vianants i els genets decidim baixar del cavall.

No hi tornarem a pujar durant tota la jornada. La nostra és una colla petita, és un gran sacrifici econòmic tirar endavant una colla de Sant Medir avui en dia.

Només som quatre genets i es difícil que les hípiques vegin econòmicament viable portar-nos cavalls. Per això, hem de recórrer als serveis de “majoristes” que porten cavalls per a més d'una colla. No podem evitar pensar que aquesta dinàmica és precisament la questà creant una situació de perill, ja que en ocasions els majoristes contracten els serveis d'hípiques de les quals no n'han demostrat la capacitat de suplir cavalls preparats. Ja sigui per desconeixement de la festa, per cobdícia empresarial o una mica de cada. Sap greu pensar que aquesta dinàmica està darrere de les queixes de les societats animalistes qui, amb raó, es queixen de les condicions dels animals en aquest tipus de festes. Si el cavall està ben preparat, ve d'una hípica humana i es té cura del seu benestar, l'animal no pateix i pot gaudir del passeig. Però sembla que no és així sempre.

Jaume Bordas i Andreu, veí de Gràcia i romeu de Sant Medir