A la sala polivalent del Mercat de l’Abaceria Central, situat provisionalment al Passeig de Sant Joan, s’exhibeix el treball de la jove pintora Melisa Figueroa, guanyadora de l’ultima edició del Concurs de Pintura Passeig de Sant Joan. Aquesta és la segona mostra que es celebra en aquest espai, on aquest any s’aniran desenvolupant una sèrie d’exposicions dels premiats en anteriors edicions.

Melisa Figueroa (Buenos Aires, Argentina, 1999) resideix a Arenys de Mar. La seva formació s’inicia en el camp de la il·lustració i el disseny. Actualment està fent el grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Malgrat la seva curta trajectòria artística, ja ha realitzat diverses exposicions col·lectives. Durant el present any exhibirà el seu treball  a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, a través del projecte Nous Talents, comissariat per August Roig, professor de dita universitat i membre del jurat del Concurs de Pintura Passeig de Sant Joan; a l’Ajuntament de Gràcia, com a guanyadora del Premi i a l’Espai Capgròs de Mataró.

L’obra de Melisa Figueroa gira entorn a l’abstracció. Una abstracció ben diferent dels plantejaments informalistes de la segona meitat del segle XX, encara que en els seus quadres apareixen la taca i el gest, juntament amb els regalims mitjançant unes línies ben fines que es van dispersant per tota la superfície. L’exposició es titula Pulsions, que fa referència a la teoria el psicoanàlisi, o el que és el mateix la motivació o impuls que serveix per actuar o desestimar una circumstància concreta originada per la pròpia tensió del cos humà.

Les pintures de l’artista busquen la relació existent entre els diversos elements que hi apareixen, creant una sèrie de conduccions motrius que lliguen unes amb les altres, com per exemple veiem a l’obra guanyadora Un model de l’Univers, on sorgeixen unes formes helicoidals i esfilagarsades que ocupen el centre de la composició, en contraposició amb el buit del seu entorn. Respecte al color destaquen les tonalitats suaus, sense estridències, on l’ésser humà  no hi apareix, però sí que s’intueix d’alguna manera a través del cervell, o sigui la seva ment, representada de manera abstracta. Quan a les altres obres, segueixen la mateixa línia, només trencades per l’aparició d’alguns elements figuratius, cas d’una finestra o porta, tal com veiem a Maquinaria, on la llum que sorgeix es deu a la font d’energia que desprèn el coneixement. Precisament aquest oli es va exposar l’any passat amb motiu del 150è aniversari de Ca l’Antiga a Teià, que vaig tenir ocasió de veure personalment, ja que era un dels seus comissaris.